Platges sense llibertat

L’Ajuntament del Vendrell ha aprovat una ordenança que regula l’ús de les platges i identifica zones on estarà prohibit fer-hi soroll. Té 7 quilòmetres de platges, repartides entre Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs, i a partir d’ara hi haurà trams on estarà prohibit fer soroll, en d’altres estarà prohibit fumar, i n’hi haurà on s’hi prohibiran les dues coses alhora. A més, s’ha prohibit explícitament portar-hi mascotes, cuinar-hi i tenir-hi relacions sexuals.

Les platges havien estat antigament un espai de llibertat: als afores dels nuclis urbans, eren llocs apartats dels ulls inquisidors i de les pressions socials, i s’hi feien coses que a les places de la vila no estarien ben vistes. Ara la massificació turística ha fet que el Vendrell imposi unes restriccions i intenti preservar alguns espais del soroll del reggaeton i del fum del tabac perquè hi ha altres banyistes que volen fer-ne un ús més tranquil. A Barcelona va passar un fet similar. Els Jocs Olímpics van fer retrobar la ciutat amb el seu litoral. I de seguida va acabar envaït per turisme massiu, els botellots i les revetlles de Sant Joan al final de les quals semblava que s’hi havia portat a terme alguna batalla terrible que cap exèrcit no havia aconseguit guanyar. Com a resultat d’això i d’algunes campanyes artificials de la premsa monàrquica, l’Ajuntament es va veure forçat a fer una infame ordenança de civisme més pròpia d’una societat intransigent que d’una ciutat que accepta amb naturalitat la seva idiosincràsia complexa i mediterrània.

Torna la revetlla, torna la festa, i també l’ús festiu i invasiu del nostre litoral, i ho farà amb més força que mai, després d’haver-nos deslliurat per fi de dos anys de restriccions. La reacció del Vendrell és natural, i s’entén, com segurament la que va tenir Barcelona. Però no em digueu que no fa mal d’ulls haver de reglamentar fins al darrer racó d’oci i llibertat de les nostres vides.