Ja no hi ha pati de darrere

Amb to serè i contundent, el canceller bolivià Rogelio Mayta ha brodat els arguments que expliquen el fracàs de la Cimera de les Amèriques celebrada a Los Angeles i en la qual de 35 països només n’hi han participat 23 –i alguns sense els presidents– com a protesta per l’exclusió de Cuba, Nicaragua i Veneçuela, i també com a exponent de la disminució progressiva d’influència del Gran Germà del Nord. Mayta ha lamentat l’oportunitat perduda de “discutir i entendre’ns enmig de les nostres diferències”; ha reclamat “el principi de no-intervenció en els afers interns dels estats”; ha recordat la implicació de l’OEA en el cop a Bolívia del 2019 que “consolidà un govern de facto basat en la repressió de la protesta social”; ha demanat “abans que no sigui massa tard” canvis fonamentals en els mecanismes d’integració que reconeguin els drets dels pobles; ha prioritzat les necessitats socials per damunt dels interessos financers; ha rebutjat tota forma de racisme i discriminació i la construcció de murs –“La cooperació comença donant un tracte digne als migrants”– i ha abominat d’actituds sectàries i de superherois tronats que no revertiran el canvi climàtic ni les desigualtats. En conclusió: el futur de les relacions passa per un multilateralisme solidari que enterri el vell concepte de l’America’s backyard o hegemonia dels EUA envers el seu pati de darrere. Ja no hi ha pati de darrere, la Xina és el principal soci comercial de molts països llatinoamericans i Turquia, Rússia i l’Iran hi van teixint aliances i ningú no els pregunta pels drets humans. S’han d’escoltar veus lúcides com la de Rogelio Mayta.