En espera d’Andalusia

La classe política està pendent de les eleccions d’Andalusia de diumenge. Hi ha un altíssim risc electoral perquè a cinc dies dels comicis s’ha esvaït la majoria absoluta del PP que indicaven les enquestes. Ara no hi ha un clar guanyador i el dubte persistirà fins diumenge a la nit. Els avançaments electorals són perillosos, com es va veure a Castella i Lleó. Aquelles eleccions es van preveure com un graó per dur Pablo Casado a La Moncloa i el personatge va anar a la paperera de la història després d’un resultat advers que va obligar al pacte amb Vox. Les eleccions de diumenge tenen un especial interès per saber on va a parar el vot de l’emprenyat. A Andalusia també hi ha una ciutadania avorrida i decebuda de la política que espera exercir el seu dret a vot. Vox recull part del vot de l’emprenyat per la demagògia que ofereixen. A Espanya, i també a Catalunya, Vox va conquerint posicions. No es pot descartar que, com a Castella i Lleó, l’aritmètica parlamentària sumi per a un pacte PP-Vox. Val a dir que no tots els vots que es preveu que pot perdre Ciutadans vagin al PP i a Vox. A Andalusia el PSOE ha tingut sempre una gran implantació i podria continuar surant. Un element que deixa obert el resultat es pot veure en el fet que el bloc de les esquerres andaluses no s’ha barallat com en anteriors eleccions. Les esquerres han mostrat unitat i estan disposades a pactes postelectorals. No han abusat de les sigles i Pedro Sánchez està tenint menys protagonisme. Tampoc Moreno Bonilla ha mostrat les sigles del PP, malgrat que les eleccions seran una prova de foc per a Sánchez i sobretot per a Feijóo, que haurà de definir després on vol portar el partit en un àmbit espanyol. Andalusia serà el termòmetre electoral en un moment en què no es veuen eleccions ni generals ni catalanes i en què la llum està posada en unes municipals que són una altra pel·lícula.