La prova del cotó

Si hi ha una prova acadèmica que tira per terra totes les argúcies espanyolistes sobre el suposat dèficit del domini del castellà entre els alumnes escolaritzats a Catalunya, aquesta és, sense cap mena de dubte, la selectivitat. Mirant a la nostra hemeroteca els resultats de les proves d’accés a la universitat (PAU) dels darrers quatre anys he trobat que el 2018 la nota mitjana que van obtenir els joves en l’examen de llengua catalana i literatura havia estat d’un 6,63 i en el de llengua castellana i literatura, un 6,46. El 2019, en llengua catalana, els examinands van aconseguir de mitjana un 6,49 i en la castellana, un 6,54. El 2020, la nota mitjana en català va ser d’un 6,87 i en castellà, un 6,73. I el 2021, un 6,93 en català i un 6,60 en castellà. Quatre anys consecutius i uns resultats que, en ambdues llengües i les seves literatures, es mantenen, frec a frec, en un 6, dècimes amunt, dècimes avall. Fa uns anys, per mitjà de Twitter, me les vaig tenir amb el periodista de la caverna mediàtica Pedro J. Ramírez sobre l’ensenyament i l’aprenentatge del castellà a les aules catalanes, que ell òbviament qüestionava. La cosa va durar unes quantes piulades fins que li vaig esgrimir els resultats de les PAU. Aquí es va acabar la rèplica. Va callar i em va deixar de seguir.