El voraviu
Aixecats de taula
No anem a la bilateral de juliol i ves que diumenge no les estellin totes!
A dreta llei, que diria l’àvia Neus, els quinze dies que queden de juny són els últims quinze dies del 2022 que poden considerar-se encara dels primers dies de l’any (si dividim l’any en primers i segons). A partir de l’1 de juliol, quan haurem passat mig any, entrarem tècnicament en els segons dies de l’any i després quedarà solemnement trencada i sense possibilitat matemàtica de compliment la promesa que la taula de diàleg (o era de negociació?) es tornaria a reunir en els primers dies de l’any (encara que també és cert que podria ser en els primers dies de l’any 2023 o 2024, que tampoc es va concretar). Ahir la consellera Vilagrà la tornava a reivindicar, però al mateix temps que clamava per la de diàleg anunciava que la bilateral de juliol no es farà “perquè no hi ha cap traspàs important sobre la taula”. I també perquè primer han de tancar la crisi de Pegasus, aquella de la conversa entre els dos presidents mentre esperaven la Von der Leyen al Cercle d’ Economia. Se’n recorden? “Ens hem de veure”, li va dir Aragonès. Però des del 6 de maig fins ara no han trobat el forat a l’agenda de Sánchez i per això el govern català, emprenyat, s’ha aixecat de la bilateral de juliol, tot i les vegades que ERC ha anunciat solemnement que no s’aixecarà de cap taula. Diumenge al vespre, quan els electors andalusos hagin passat comptes del seu Parlament, és molt probable que les taules (totes tres) serveixin per fer estelles.