La Catalunya cremant

Té bemolls, que hem obert i hem tancat la campanya andalusa. I que hi hem estat presents de manera obsessiva, ara pels uns i ara pels altres (PSOE, PP, Vox i Cs) quan no ens hi anava res. Vam obrir amb Vox i tanquem amb PSOE. La dreta extrema ens va usar en clau de futur. Com ens passaran per l’adreçador si un dia governen a l’Estat. I els monàrquics del PSOE ens usen des de la perspectiva del passat recent. Com ens han passat per l’adreçador des que se’ls va facilitar l’accés al govern de l’Estat via moció de censura, ara fa quatre anys. De la Catalunya “cremant” que els va deixar el PP a la Catalunya del diàleg, la concòrdia i la convivència, diuen. Quins pebrots! La Catalunya “cremant”! Paraules textuals del president del govern més progressista de la història! Quins pebrots que de la Catalunya del 2018, sis mesos després que malgrat el 155 els independentistes guanyin les eleccions, en digui la Catalunya “cremant”! Quins pebrots que ho digui ahir, quan Catalunya estava cremant pels incendis forestals! I quins pebrots que ho digui com a argument per recollir el vot dels andalusos en l’acte de tancament de la campanya a la Junta! Això és el que ens estimen i aquest és l’interès que tenen a seduir-nos, que és l’ordre que els va donar l’Íbex 35, els únics a qui de veritat tenen interès a llepar-los les natges i besar-los la mà, per quan necessitin que els facin girar les portes.