Paciència amb els petards

La revetlla de Sant Joan té una capacitat socialitzadora que va una mica més enllà de la resta de les festes tradicionals. Potser perquè té un origen molt antic relacionat amb les festes paganes d’agraïment al Sol, aquesta revetlla ha perdurat i s’ha anat adaptant al llarg del temps, convertint-se en una celebració que omple carrers i places de gent de totes les edats i condicions.

El cristianisme no va poder eliminar els rituals del solstici i els va acabar reconvertint en la festivitat de Sant Joan Baptista, però les fogueres encara ens recorden la importància de la llum i l’escalfor, un sentiment de seguretat ancestral que captiva qui s’aplega al seu voltant. Els petards també són una tradició antiga: els van introduir els àrabs els segles XII i XIII gràcies als contactes comercials amb els xinesos, que ja utilitzaven la pólvora per a ús recreatiu fa més de 2.000 anys. En qualsevol cas, als Països Catalans va arrelar amb força la tradició de llençar-ne per les revetlles, una tradició que s’ha portat a límits exagerats en els últims anys.

Els que érem infants fa quatre o cinc dècades recordem amb un punt de nostàlgia que llavors no hi havia tantes normes de seguretat, que ens deixaven campar sols pel carrer, i que hi havia fogueres a cada barri que es feien precisament amb les fustes i trastos vells que la mainada havia anat recollint els dies abans. Però també recordem que els petards no eren tan potents i que els nostres pares no es gastaven els dinerals que moltes famílies es gasten ara acumulant artefactes que exploten. Mirar una pàgina de venda de material pirotècnic en línia fa més por que altra cosa. No només pel preu, sinó també pels noms que tenen alguns dels petards més sorollosos: Apocalypse, Nagasaki, Furious, Demolition i Ragnarok. No sembla que siguin ganes de celebrar res, sinó més aviat de destruir-ho tot. El que és clar és que, amb les temperatures que hem tingut darrerament, Sant Joan ja no és la referència de l’arribada de l’estiu. Si la cosa segueix així, potser ens haurem d’inventar una estació nova i anomenar-la directament infern. Mentrestant, aquells a qui no ens fan gens de gràcia els petards, potser ens haurem de plantejar passar la revetlla en algun municipi, com Garriguella, on en vista del risc d’incendi s’han prohibit a tot el poble i només es podran llançar en un espai habilitat i controlat.