Eleccions per reflexionar

Les eleccions d’Andalusia tenen més impacte arreu d’Espanya que les ultimes de Castella i Lleó. El seu Estatut d’Autonomia és un dels més autònoms d’Espanya quant a competències cedides. Males llengües diuen que va ser copiat al peu de la lletra del català i que per això el seu preàmbul afirma, com el de Catalunya, que són “una nació”. Val a dir que sovint, i en temes d’infraestructures, són més escoltats que no pas els catalans. En cas que el govern espanyol de torn convoqués referèndums d’autodeterminació, Andalusia tindria tot el dret de poder demanar la independència. 80% en contra i 20% a favor, assenyalava fa uns anys, quan van ser preguntats, una enquesta del CIS. Amb aquest resultat, els futurs independentistes andalusos haurien de treballar de sol a sol per aconseguir-la.

Andalusia ha deixat de votar els socialistes. Històricament encara arrosseguen les males relacions de Felipe González i Alfonso Guerra, les implicacions amb la corrupció de Chaves i Griñán i els enfrontaments de Pedro Sánchez amb Susana Díaz. S’ha girat la truita en favor de Moreno Bonilla, que ha fet campanya amb la bandera andalusa i no amb la gavina del PP, que ha amagat tant com ha pogut, tot demostrant que pinten bastos per a les sigles i les ideologies massa definides dels partits. Diumenge va obtenir més vots el PP que els tres partits plegats que s’anomenen d’esquerres i Moreno Bonilla, que fins ara governava amb Cs, gairebé ha doblat el resultat del PSOE. Curiosament, i vistes les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, el gran graner socialista espanyol és Catalunya. Ara més que Andalusia o Madrid i descomptant el País Valencià. Els resultats andalusos indiquen que s’implanta una certa moderació que obliga el PSOE a reflexionar sobre salvar el partit o salvar Sánchez i les seves relacions amb ERC.i que Vox ha quedat fora de joc sense possibilitats de pactar un govern que esperaven per la seva promoció espanyola.