El voraviu
Estic que peto
S’empassen els Jocs de la Hispanitat, Cs fa zero i Girona és de primera i ACB
Perdonin la vulgaritat, però estic que rebento. Em peto de riure pels Jocs d’hivern i les eleccions andaluses, i em peto de gust pels èxits de l’esport d’elit gironí! Avui hem sabut que definitivament no hi haurà Jocs de la Hispanitat el 2030. No s’han posat d’acord i tornaran a provar-ho el 2034, però és molt possible que el 2034 al Pirineu se n’hagi perdut la mena, de la neu. Del resultat de les eleccions andaluses de diumenge, se’n dedueix que no cal fer cordons sanitaris ni res extraordinari per aturar Vox, que ja s’aturen sols. El nacionalcatolicisme dona per a més del que voldríem, però per a menys del que alguns pensaven. També constatem que de Cs, al final, ni gall ni gallina. No era una forquilla entre 0 i 3. Era zero. Un zero rodó com un Donut, avantsala de més zeros que vindran. Un zero com el que ja van fer a Madrid. Per acabar de fer la festa grossa, l’esquerra tota, al final, ha pagat la supèrbia, la corrupció i el camaleonisme a posicions de dreta que han exhibit i hi ha deixat 13 diputats de 50. Tot això en una tarda vespre en què Girona va tornar al bàsquet ACB i al futbol de primera divisió. I ahir al migdia els d’En Comú Podem, per demostrar que saben fer autocrítica quan no treuen bons resultats, van i proposen la creació d’una oficina per al compliment de les inversions a Catalunya. Com si no fossin llei i com si no n’hagués pactada una Rufián que no s’ha reunit en tot l’any. N’hi ha o no n’hi ha per petar-se?
