El voraviu
Esmorzar amb Giralt
Durant més de 30 anys el vidrerenc va fer cada dia els mots encreuats
La Carme, la seva neta, ahir va voler fer el cor fort i l’hi va saber fer. Embargada d’una tendresa i una emoció que ens va encomanar a tots els que érem a l’església de Vidreres, va pujar a l’altar i darrere el faristol va fer-nos compartir, entre d’altres vivències, els esmorzars de forquilla que l’avi Giralt i l’àvia Carme els preparaven per a tots cinc quan tornaven de feinejar a l’hort a primera hora del matí (de feinejar a l’hort els avis, és clar). Van ser uns esmorzars més que especials que els nets d’en Giralt ensalivaran sempre més. Però és possible que vostè mateix, amic lector, hagi esmorzat molts de dies amb en Giralt. Cognom de sis lletres, com es definiria ell, va amanir durant més de dotze mil dies l’esmorzar de centenars i milers de lectors d’aquest diari amb els mots encreuats (el Paraulògic del segle passat i d’aquest). És aviat dit! Més de trenta anys! Cada dia de cada dia, sense torbar-se ni un sol dia! Des del 1979 fins al 2015. Cada dia. “Mots encreuats. GIRALT.” Anava per fer els 85 anys quan ho va deixar i diumenge, amb 91 anys, va morir. Si hi ha hagut un col·laborador constant, persistent, discret i complidor en aquest diari, segur que ha estat ell. / 1. Nom que amb Joseps i ases és a totes les cases. / 2. Primer cognom de sis lletres (les tres primeres són les de la ciutat que acaba de pujar dos equips a la màxima categoria). /3. Segon cognom com tres germans amb estrelles. / Joan / Giralt / Roca/. Gràcies! Descansa en pau!
