La FEB es riu del català i dels catalans

Als ulls d’un seguidor incorruptible de l’esport (posem-hi que com jo), un conflicte lingüístic no pot entelar una diada memorable com el 19 de juny del 2022 amb el doble ascens gironí en futbol i bàsquet. A parer del parlant, usuari, treballador i militant d’una llengua en regressió (posem-hi que com jo, també), la colonització lingüística practicada per la Federació Espanyola de Bàsquet en tota la comunicació de la final a quatre de Girona és d’un menyspreu tan colossal que no es pot passar per alt i que rebla –com si en faltessin, d’exemples– la magnitud i la gravetat de l’atac per terra, mar, aire, jutjats i ara esport que pateix la llengua catalana.

La satisfacció esportiva conviu malament amb la indignació per la falta de respecte. Dissabte es jugava un Estudiantes-Palència i un Lleida-Girona. El presentador i locutor dels dos partits era el mateix amb l’insignificant detall que el seu domini del català és comparable amb la meva habilitat per als balls de saló. Vaig atribuir el meu mal d’oïda a l’edat i al volum eixordador del so, però ves que no hi tingués res a veure els Gassol, Iussep, Jeida o Fontayau repetits amb una insistència feridora. No s’hi val a refugiar-se que els seguidors de l’Estudiantes i el Palència –minoria absoluta en aquest partit i també en la final–no haurien entès res. A l’Heliodoro Rodríguez López de Tenerife, a cap gironí se li va acudir demanar un speaker que parlés català. Quan voltes per estadis i pavellons d’Europa saps del cert que l’únic que sentiràs en un idioma aliè a l’indret és el recordatori que no abandonis el seient al final del partit. Josep és Josep i no Iussep aquí i a la Xina Popular. Ni tan sols la magnànima concessió a l’estratègic bilingüisme es va colar a Fontajau. Però ni el colonialisme de la FEB –me’n faig creus que designés Girona com a seu de la final a quatre– embrutarà un 19 de juny per a tota la vida. Per cert, he recuperat l’oïda.