Contra la dependència

El millor títol per a aquest article és “l’agenda reformista” però no m’hi he atrevit perquè, en aquest clima de purs i traïdors, el concepte porta atribuït una càrrega autonomista que hauria afeblit la idea de bon principi. També hauria fet servei un títol de l’estil “l’agenda independentista” però tampoc he gosat, en una època de lliristes i hiperventilats, el concepte porta incorporat una càrrega d’activisme i no de gestió que també perjudica la idea d’entrada. “L’agenda contra la dependència” és molt menys llaminer però identifica el que vull proposar i, em sembla, que més aviat basteix ponts entre uns i altres a l’hora de defensar-ho conjuntament. Com si fos una versió de lluites compartides o d’eixamplar la base, fer polítiques contra la dependència pot ser un nou punt de trobada sense que això signifiqui, només faltaria!, que es renuncia a res. Al contrari. Però és que cal seguir avançant. El dèficit fiscal genera dependència. El dèficit d’infraestructures genera dependència. El sistema energètic basat en combustible fòssil genera dependència. No tenir model forestal genera dependència. No tenir llei electoral, també. Perdre els trets lingüístics i culturals genera dependència. I tots aquests temes són responsabilitat nostra, sobretot del govern. És molt bo veure la Universitat fent un pla d’enfortiment del català i que el 97% dels alumnes han fet la selectivitat escollint la nostra llengua. Fan falta més plans concrets per portar a terme l’actualització del model de país que defensa el catalanisme. Com desenvolupem les energies alternatives i deixem de dependre del petroli i del gas? Com canviem el model de gestió forestal i del sector primari per evitar incendis i dignificar la vida a totes les comarques? Com provoquem que l’estat compleixi amb les infraestructures i els dèficits estructurals? En aquests temps de debat sobre si cal trencar el govern o no arran de qualsevol declaració, potser aquests paràmetres ens permetrien valorar si s’avança o no de manera més objectiva.