Un anunci

Quan el navegant Ernest Shackleton va voler reclutar la tripulació per explorar l’Antàrtida l’any 1913 va publicar un anunci al London Times que deia: “Es busquen homes disposats a emprendre un viatge perillós. Els sous són baixos, el fred extrem, seran mesos d’absoluta foscor, el perill és constant i poder retornar sans i estalvis és dubtós. En cas d’èxit, poden haver-hi reconeixements i honors.” Les coses clares d’entrada: un tracte és un tracte. Quan ho comento amb el meu amic –potser l’escriptor més distingit del panorama literari català (el seu nom va a gust del lector)– s’afanya a dir-me: “Sensacional. Sí senyor!: això és exactament el que ens haurien de dir quan naixem”... La història de l’anunci de Shackleton és tan bona que s’ha explicat mil vegades i se segueix explicant i publicant. Pot aparèixer en qualsevol tuit dels nostres dies. El petit problema és que el suposat anunci no s’ha trobat mai, ni al London Times ni enlloc més, malgrat les exhaustives recerques a les hemeroteques que se n’han fet. L’anunci, ai las, és un mite: L’invent, potser ben intencionat, d’algun estudiós de la gran epopeia de Shackleton amb l’embarcació Endurance pels mars gelats del sud, el viatge que ell mateix va anomenar “l’expedició imperial transantàrtica”. El suposat anunci va aparèixer en un llibre titulat Els cent millors anuncis de la història, el 1949, i des de llavors ha circulat sense problemes: recentment en una article al National Geographic. No importa. Els humans som carn de mites. Necessitem les mentides fundacionals, religioses o paganes, per trobar explicacions als enigmes, per disposar de relats coherents que donin aparença d’ordre al caos de la vida. L’intrèpid Shackleton, gràcies a un anunci que mai fou, ens permet creure en temps passats més autèntics, en l’heroisme sense escarafalls, en personatges dotats d’una voluntat admirable. Que l’anunci sigui fals no l’invalida pas com a font d’inspiració.