Tarat

Mikhail Piotrovsky. Recordin aquest nom. És el director del museu Hermitage de Sant Petersburg, a qui no dedicaria ni una línia d’aquest article si no fos perquè ha concedit una entrevista al diari oficial del govern rus, Rossiiskaya Gazeta , en què justifica la invasió a Ucraïna, s’excita quan recorda els vells temps de l’imperialisme, fa un revisionisme nauseabund del tràfic d’esclaus i es burla dels que a Occident es penedeixen del passat colonial, presumeix de supremacisme cultural i avisa que té llistes negres de periodistes. “La guerra és autoafirmació de la nació”, diu o més ben dit vomita. Aquest personatge era l’aliat de determinades elits polítiques, econòmiques i mediàtiques de Barcelona per construir al port una franquícia de l’Hermitage. Li han llepat el cul fins ben entrat el budell durant anys i panys, li regalaven per la cara un dels terrenys més privilegiats de la ciutat i amb ell s’haguessin fotografiat ben somrients el dia de la inauguració. D’aquesta operació, per sort fallida, que defensaven amb ungles i dents els que esperaven fer-ne un negoci fosc disfressat de museu i els ignorants que combreguen amb els dictats dels partits sense esperit crític, algun dia se sabrà tot. Mentrestant, no oblidem en quines mans ens volien posar. Mikhail Piotrovsky.