Pingüina. Candidata presidencial argentina

Fa uns mesos, el teu marit i president va anunciar que tindria un successor pingüí o pingüina. L’home al·ludia al mot que rep ell, originari de la Patagònia, fent-lo extensiu a la teva persona. Demà parlaran les urnes, Cristina Kirchner, i sembla clar que et queden poques passes de palmípede per vestir el frac presidencial. T’ajudaran els èxits del teu home, que en quatre anys ha convertit una desferra de país en una promesa econòmica; i el desori de l’oposició, perduda en un escampall de sigles.

S’espera que continuïs a la Casa Rosada, tenint en compte les enquestes i també algun precedent, com ara la desafortunada estela d’aquella María Estela de Perón. Hauràs de superar obstacles menors, com l’escàndol d’un títol universitari fantasma, i el teu aspecte de vampiressa, que lliga amb la idea popular que xuclaràs la sang que calgui per fer el cim, i una marcada tendència a abraçar totes les icones progressistes. Els argentins, proverbials mestres del llenguatge, t’han triat un segon malnom, el de Cruella de Vil. I et retraten acompanyada de 101 dàlmates esvelts, símbols de les causes més nobles, des de ZP o Serrat fins a Evita, el Che Guevara o l’inefable Garzón (que en aquella latitud exerceix de Zorro justicier).

Bé, potser tot plegat són simples postals per assolir la categoria de Hillary llatina. El decorat que et cal, pingüina, per picar amb el bec els cors de la teva gent, glaçada de desenganys.