L’esquerra és així

Resulta espectacular constatar com poden ser de fenomenals els efectes reconstituents de ser l’amfitrió d’una cimera de l’OTAN i tenir hores per tocar cuixa amb Joe Biden, amb qui fins ara només havies aconseguit fer-hi el ridícul per uns segons, i per un parell de vegades. Tocar cuixa, i a la vista de tot el món, que encara genera més trempera en un mateix i més enveja en els altres! Pedro Sánchez ja no està trist. Pedro Sánchez ja torna a riure. Ho heu vist, eh? Recordeu com li havia quedat la cara després del resultat a Andalusia? Tot solucionat! Una ració de cimera de l’OTAN i avall que fa baixada! Ves a saber quant oli de ricí i quant oli de fetge de bacallà ens podien haver estalviat si l’àvia Neus hagués sabut tot el bo que s’hi donava, en una cimera de l’OTAN. Perquè no us penseu pas que hagi estat com un tònic d’aquests que et tornen les ganes de fer ganyotes però no et treuen el candiment. A ell li han tornat les forces per l’enèsima mostra de presumpció als socis amb els quals en un principi li havia fet por no dormir tranquil i als quals ja ha engargallat un augment en el pressupost de Defensa. Tant és així que si ahir escoltàveu el diputat Gerardo Pisarello i el ministre Joan Subirats, feia la impressió que una bona part del gripau ja se l’havien empassat. Venien a dir que si les necessitats de la seguretat augmenten s’haurà d’entendre que s’augmenti el pressupost. I tal dia farà un any. Aquesta esquerra és així!