Buscant el negre d’Alabama

Al 2007 molts vam aprendre de cop què eren les hipoteques subprime. El refredament de l’economia va fer que moltes hipoteques d’alt risc entressin en impagament i amplifiquessin la crisi financera. Aquestes hipoteques s’havien col·locat entre les classes més desfavorides del sud dels Estats Units. Molts bancs ho il·lustraven parlant del titular promig com un negre a Alabama, que hauria estat la guspira d’ignició (que no culpable) de la crisi.

Fa 12 mesos en aquesta columna parlàvem del risc de la tornada de la inflació. Aquest risc s’ha més que materialitzat i ha portat a un altre canvi de fons en forma de pujada dels tipus d’interès, encara molt baixos. Fa 15 anys, un canvi d’escenari macroeconòmic ens va portar a través delpobre home d’Alabama a la implosió dels sectors immobiliaris i financer i si ens descuidem de l’euro. Amb el canvi actual, cal demanar-se qui pot fer aquest rol de transmissor. Inflació alta, costos de finançament creixents i final del diner fàcil, matèries primes cares i escasses, dòlar car i pas gradual de globalització a regionalització. Qui ho pot patir més?

Tenir deute per si sol no serà un problema, inclús la inflació et farà la feina de reduir-lo en termes reals. Ara bé, si en necessites més llavors tindràs un problema gros. En aquesta situació es troben els governs del sud d’Europa, moltes empreses a la Xina, algunes tecnològiques nord-americanes (no les més grans), països emergents, start-ups, gestors de capital risc que han invertit els darrers 4 anys,...

Sembla afortunadament que la regulació ha controlat bancs i immobiliaris. El negre d’Alabama de 2022 sortirà d’aquesta llista o bé d’una sorpresa lateral. A veure qui el troba primer. Al 2007 els qui primer ho van veure van acabar guanyant-hi molt.