De birres amb un mort

No abaixeu mai la guàrdia, sisplau. Sempre hi haurà una nova notícia que confirmarà les vostres sospites: el món s’idiotitza per moments. Alexa et podrà parlar amb la veu d’un familiar o amic mort. Sí, ho heu llegit bé: xerrarem amb cadàvers i podrem sortir a prendre canyes amb Napoleó. Fins ara Alexa, un assistent virtual desenvolupat per Amazon, tenia la capacitat d’interactuar a través de la veu, reproduir música, crear llistes de tasques pendents, posar alarmes, llegir-te llibres i informar-te del trànsit a temps real. La novetat de la maquineta –fer que puguis escoltar els teus morts o els de la veïna– se suposa que està pensada per ajudar a superar el dol de la pèrdua. Jo em cago de por, ja us ho dic. Quedaran enrere les visites mudes al cementiri, les misses anuals, els tristos monòlegs, perquè... arriba la festa dels fantasmes! Una criatura dirà: “Alexa, la mama em pot acabar de llegir El petit príncep?”, i l’estri imitarà la veu de la mare morta i li acabarà de llegir el puto llibre. Perdoneu, però el mal gust m’encén la mala llet. Això no és superar els límits de la intel·ligència artificial ni són somnis fets realitat. Això és una puta merda. Et lleves a les quatre de la matinada a orinar i sents la veu de la teva iaia morta netejant el pis? Perds el coneixement, és clar. O estàs a la platja en mode zen, escoltant el so de les onades, i Franco et canta el Cara al sol? O mentre et dutxes, aquella sogra que es deia Luisa Fernanda, però li deies Lucifer, et pregunta si voldràs croquetes de bacallà per dinar? Fer negoci amb la mort és repugnant. Acabarem tots més tarats del que estem: ens mereixem el meteorit ja.