1.231

El nombre que ocupa el titular d’aquest article no és una xifra, són persones que dormen al ras als carrers de Barcelona, segons el darrer cens d’Arrels Fundació d’aquest juny. Com a mínim hi ha 1.231 persones. L’entitat localitza i enquesta les persones que viuen sense sostre i, des de fa quatre anys, no baixen del miler, tal com explicava el diari aquesta setmana. La majoria de les persones que dormen al carrer són homes (91%), amb una situació de vulnerabilitat mitjana o alta i 43 anys de mitjana. Un 30% han nascut a l’Estat, mentre que un 68% procedeixen d’altres països. S’estan quatre anys i vuit mesos de mitjana vivint al carrer, segons assenyala Arrels Fundació.

Gairebé cinc anys sense sostre és una eternitat. Un termini insuportable que les administracions estan obligades a escurçar. Conscient que ni un dia al carrer és segurament demagògia, sí que s’imposa la necessitat de treballar amb urgència per posar fi al sensellarisme i, mentrestant, garantir emplaçaments segurs a les persones que, per les circumstàncies que sigui –que poden ser moltes i diverses–, s’han vist abocades a viure i dormir al carrer. Sovint ni les veiem. Als caixers, en portals, en racons... Són persones i ajudar-les és un deure.