L’entrevista a La Moncloa

Des de sempre les entrevistes dels presidents de la Generalitat i del govern espanyol han estat envoltades d’un cert secretisme i misteri. Quan s’acaben els protocols es tanquen en un solemne despatx de La Moncloa. Sembla que es parla de tot i de res en concret, en un ambient distès. Han passat als annals de la història les entrevistes que van mantenir els anys setanta Tarradellas i Suárez. En una ocasió, van arribar a la conclusió que Tarradellas era més important que Suárez per concloure que de president que governés a tot Espanya només n’hi podia haver un, càrrec que tenia Suárez, i Tarradellas havia de ser una mica més. És a dir, Molt Honorable President, per aparentar molt, però manar menys. Les grans escenes de sofà han estat protagonitzades per Jordi Pujol i Felipe González i per Pujol i Aznar. Converses que van servir per resoldre alguna que altra transferència i per anunciar decàlegs d’intencions que mai acabaven d’arribar a bon port. Puigdemont va fer la seva darrera entrevista amb Rajoy enmig d’una forta tensió. Puigdemont demanava i Rajoy no veia res clar. L’entrevista de Pere Aragonès i Pedro Sánchez a Madrid està envoltada de prèvies i sense haver-se aclarit l’afer de l’espionatge. Tot fa pensar que serà una trobada per seguir parlant. No hi haurà ni amnistia ni autodeterminació. Hi haurà bona sintonia perquè es troben en situació semblant dins els governs de coalició. Podem augmenta els retrets cap al PSOE sobretot per les partides pressupostàries de l’OTAN. ERC no té el mateix camí amb JxC davant del futur judicial de la presidenta del Parlament ni tampoc en temes domèstics que estan desvirtuant l’acord de coalició. A l’entrevista tot dos se sentiran identificats en la situació i l’ambient dels governs de coalició respectius.