I en Cuní va dir: "Prou!!!"

Una de les imatges de la setmana és la del mestre Cuní (Els matins, TV3), emprenyat com unes estenalles, fotent un cop de puny a la taula mentre cridava: “Prou!!!”. I què va succeir perquè aquest home tan assossegat per pantalla perdés la calma d’aquesta manera? Doncs que va convocar un debat entre la Pilar Rahola (ara no cal que li parli aquí de la seva vehemència) i tres votants de Plataforma per Catalunya, el partit de l’ultradretà i xenòfob de l’Anglada. Com pot imaginar, la cosa es va anar escalfant fins que va petar pel cantó del moderador.

Etern dilema, el dels programes de ràdio i televisió. Com s’han de tocar aquests temes? Evidentment que s’ha d’informar dels partits xenòfobs o que defensen la violència. Són notícia, ens agradi o no, i la feina del periodista, en principi, és donar notícies. Però la pregunta sempre acaba sent la mateixa: ¿hem d’entrevistar els líders dels partits xenòfobs (digui-n’hi Anglada) o que defensin la violència (digui-n’hi Otegi)? Segur que el mestre Cuní se la va fer. I segur que en va discutir força estona la resposta amb el seu equip.

Si tu, periodista, portes l’Anglada al teu programa, li fas propaganda. Però en tant que persona que lidera un partit legal, té dret d’expressar-se, oi? I si l’hi portes, què fas? Tens dues opcions: 1) fotre-li canya..., però això et converteix en fiscal i no en periodista objectiu, i a més permet al convidat fer-se el màrtir davant de l’espectador; o bé 2) permetre que digui totes les bajanades que li vinguin de gust, fins i tot les que vulneren el Codi Penal, i tu aguantar-les amb esportivitat.

Coneixent el mestre Cuní, m’hi jugo un pèsol que al final va concloure que el tema s’havia de tocar, sí, però no amb l’Anglada sinó amb els seus votants. I que convenia fer-ho amb una miqueta d’espectacle perquè la tele, ens agradi o no, és espectacle.

El problema és que, quan vas a l’era, acabes colgat de pols. I quan passa això, l’única manera que tens d’espolsar-te és cridar: “Prou!!!”