“Tauró, tauró!”

Diumenge ho anunciava @DoblatgeCatalà i dilluns ho esbombaven amb pics i repicó tota mena de mitjans: Netflix incorpora Tauró, primer doblatge al català del fons de TV3! “Moviment inesperat”, “notícia esperançadora”, eren alguns dels comentaris que acompanyaven la nova, acostumats com estem a l’erm de sorra seca que la plataforma audiovisual ha sigut fins ara pel que fa a la nostra llengua. Menys entusiasme i més realisme, amics meus. Amb tots els respectes pels nostres dobladors –l’escola catalana ha estat sempre a l’avantguarda–, el pas que veritablement hem de celebrar és el doblatge de noves pel·lícules, si pot ser estrenes de pes, més, moltes, totes, no pas la recuperació de títols doblats en el seu moment per “la nostra”, sovint amb estàndards més televisius que cinematogràfics. Per aquesta via no competirem pas mai contra les versions castellanes. D’entrada, el món del doblatge, tant català com castellà, està mal pagat. Pepe Mediavilla, per exemple, la veu de Morgan Freeman o Ian McKellen, per entendre’ns, va passar els darrers anys de la seva vida sense poder arribar a final de mes i va optar per crear un blog domèstic convertit en una referència per als fans. Tantes estretors i era una primera figura! Tornem al tema de la qualitat. La gent del sector n’explica misèries, també pel que fa al doblatge de TV3, per raons pressupostàries no prou disposada a garantir en tots els casos una qualitat màxima. Els professionals ho tenen clar: hi ha doblatges perfectes o hi ha doblatges dolents, no pots aspirar a un terme intermedi, i és del tot imprescindible una figura no sempre garantida com la del sincronitzador. Molt bé, Netflix incorporarà Tauró, que per cert va ser el debut com a director de doblatge castellà d’Arseni Corsellas, la posterior i mítica veu catalana de JR a Dallas. Però no sé per què, en lloc de fer seguidisme de la versió castellana, no traduïm el títol de l’original, l’anglesa, que no era Tauró sinó Mandíbules. A més, temo molt que aquest Tauró nostrat no pugui pas superar l’excel·lència del que Corsellas va fer el 1975.