Topografia del terror

Els alemanys van tenir la valentia de fer la seva pròpia topografia del terror. I en fan bandera i, fins i tot, atracció turística. Una topografia del terror que inclou, compte, la falta de separació de poders, de llibertat de premsa, de pluralisme i de federalisme. Conceptes claus per entendre que el problema que aflora en el llarg podcast de Villarejo, no és ni Pablo Iglesias ni l’independentisme, que també. No és ni un problema de qualitat democràtica, que també. És sobretot un règim que ha substituït una democràcia. Sigui com sigui, podem començar a museïtzar la topografia del terror dels anys del procés, com si fos aquell gag del Polònia amb Cesc Casanovas fent de guia. O, millor dit, es pot fer la topografia del terror dels anys del PP de Mariano Rajoy, Jorge Fernández-Díaz, María Dolores de Cospedal i SSS. Tots quatre han deixat l’aznaridad com una pel·lícula de dibuixos animats. Les principals víctimes han estat els independentistes i els podemites, les dues revoltes (11-S i 15-M) que van qüestionar un sistema que va deixara anar tots els seus anticossos contra aquests elements estranys, que van passar a ser considerats empestats i asocials. Amb multitud de víctimes col·laterals. Entre les quals, per cert, el Barça i els seus dirigents. I, compte, no parlem d’un independentista perillós com Jan Laporta. Parlem de Sandro Rosell i Susanna Monje. I espero que Josep Maria Bartomeu expliqui si SSS li va fer xantatge. O si la difamació als independentistes dins del Barçagate va ser gratis. Hi ha un gran símil que explica la monarquia de l’a por ellos. Florentino Pérez, protector d’Antonio García Ferreras, va fer una visita d’obres pel Santiago Bernabéu al jutge Manuel Marchena. Carmen Lamela va guiar Sandro Rosell cap a la presó. L’hi va tenir dos anys. Per un delicte del qual va ser absolt. Ja ho deia el filòsof alemany la cabellera del qual va regnar al migcamp del Barça.