Sánchez tira bateig

Això és la mar de ben parit i de distret. Et presentes al Congrés (una mena de consell d’administració si l’Estat fos una empresa) sabent que retransmeten per televisió, ràdio i xarxes (que configuren una mena de junta general d’accionistes bèstia) i sense encomanar-te ni a Déu ni al diable tires bateig, que ja veurem qui pagarà. O no ho veurem. Quan tirar bateig era tradició, el pagava el padrí, que era qui decidia què es tirava i quant se’n tirava. Ara tot ha canviat. Ara tiren bateig els mags i els flautistes convençuts que els seguiran els que els deixaven i que regiraran enquestes (les enquestes ens han de matar!). Des que es va descobrir que ajustar les despeses als ingressos per no hipotecar el futur se’n deia retallar i que retallar tenia molt i molt mala premsa, tot s’arregla engegant la màquina dels diners (màquina que tenen d’altres). Ves que tot no surti la mar de bé i que els bancs i les elèctriques no tinguin ja preparats aquests milers de milions que diuen que els manllevaran com un impost extra molt social. Ves que tot no surti la mar de bé i que d’aquí al setembre trobin una fórmula senzilla per fer tots aquests abonaments de franc. Ves que tot no surti la mar de bé i que els trens de franc no col·lapsin. Ves que tot no surti la mar de bé i que l’augment del deute que generarem es dissolgui un dia amb la mateixa frivolitat, improvisació i compra de suports per acabar la legislatura amb què aquests dies s’ha generat.