Necessitem unes escoles en pau

Una de les institucions més sensibles a qualsevol societat és l’escola. Les aules reflecteixen automàticament les dificultats de convivència que es donen en el seu entorn immediat i són un indicador molt clar del nivell de vertebració que hi pugui haver en un indret i un moment històric. L’escola, a més, és el lloc que es fa càrrec dels infants i, per tant, és un centre d’atenció social molt destacat. Una societat que desconfia del seu sistema escolar és una estructura insatisfeta i, per tant, vulnerable.

A Catalunya, l’escola és l’epicentre d’un descontentament difús però molt real. En general, hi ha una sensació molt perillosa en el sentit que s’ha rebaixat la qualitat, tant de l’ensenyament com de la convivència a l’interior dels centres escolars. Tot plegat parteix d’una falta de recursos inexplicable en un moment d’expansió econòmica de cicle tan llarg, però, sovint, es relaciona amb l’arribada de nombrosos immigrants a les aules, fins i tot a mig curs. Uns alumnes que tenen dificultats molt greus per integrar-se en un nivell acadèmic que no és comparable al que rebien en els seus països d’origen. Per això, cal incrementar el finançament que reben les escoles catalanes, que han d’afrontar uns reptes impensables fa només deu o quinze anys.

Però una segona preocupació social és la que es refereix a la convivència dins les aules. Ahir mateix es va fer públic un estudi, encarregat pel Parlament de Catalunya, que constata una disminució de les accions violentes a les escoles però, paral·lelament, també queda clar que aquesta mena d’episodis s’estan radicalitzant i, en conseqüència, estan produint efectes més greus. Hi ha xifres molt preocupants com, per exemple, que un 6,5% dels alumnes reconeixen portar armes d’autodefensa “de tant en tant”, el doble dels que tenien aquest comportament fa només sis anys.

Cal prendre’s molt seriosament aquestes dades. L’escola ha de ser un instrument d’educació, no només en un sentit acadèmic, sinó cívic. Sovint, els professors estan massa sols davant unes situacions que els superen i que cal afrontar amb uns recursos que mai no s’acaben de pressupostar.