opinió
No està prou podrit
Cop dur a l’exili. L’opinió de l’advocat general del TJUE Richard de la Tour ha posat sobre la taula un dels pitjors escenaris en la batalla jurídica de l’exili: l’aval sense condicions de Llarena, el Suprem i tot el poder judicial en pes de l’Estat espanyol. Fins d’aquí a uns mesos no se sabrà si els quinze jutges del tribunal li qüestionen, o matisen, el plantejament. De fet, el plantejament de l’advocat general és del tot coherent en el seu argumentari. Pressuposa i dona per fet que a la UE es respecten els drets humans (amb l’excepció reconeguda de Polònia i Hongria). No té lògica, doncs, que Bèlgica pugui dubtar que a l’Estat espanyol aquest respecte fonamenta qualsevol decisió judicial. I per tant no cal qüestionar si Llarena i el Suprem han fet mans i mànigues per portar interessadament la causa independentista a Madrid o han utilitzat, per exemple, de manera instrumental una acusació de rebel·lió per alterar la composició d’un Parlament.
En tot cas Richard de la Tour deixa dues constatacions rellevants: que qüestionar el poder judicial espanyol faria miques l’essència del que és (o hauria de ser) la UE –la de l’exili no és, doncs, una batalla menor–; i la premissa, elevada a categoria, que al poder judicial espanyol no hi ha“deficiències sistèmiques i generalitzades“ o, si més no, estan per demostrar. En altres paraules: el sistema judicial espanyol no està prou podrit o ha estat prou hàbil de no fer-ho evident amb enfrontaments a l’estil polonès. Que diversos magistrats del Constitucional, el Suprem i el TSJC s’hagin hagut d’apartar de causes relacionades amb l’independentisme per falta d’imparcialitat; que alguns jutges facin investigacions prospectives, que s’espiï la dissidència política i que un jutge escolti impertèrrit com uns policies es vanten de fabricar proves falses són petiteses de consum intern.
La resolució de l’advocat general deixa, però, alguns interrogants. No dona pistes de l’opinió que li mereix l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU –s’entén que cap– amb què es va fonamentar la negativa belga d’extradir Lluís Puig. I apel·la tothora a la confiança mútua entre tribunals. Veurem què passa si, atenent a la pròpia jurisprudència del TJUE, i a la “pedra angular” de la confiança mútua han de considerar que Sleswig-Holstein ja ha sentenciat que l’1-O no és ni una rebel·lió ni una sedició.