Vergonya

No n’hi havia prou amb espiar catalans que ara, quan toca els de Podem –que no havien badat boca– i periodistes estel·lars de l’esquerra es desferma l’orgia del desprestigi. I, com que la casa és gran, les cinc grans constructores de l’Estat s’han passat més de vint-i-cinc anys corrompent tots els concursos públics i la CNMC els castiga amb una quantitat que no arriba ni al 10% del que guanyen en un sol any. Però no és cosa del passat, com diu el PP, perquè Pegasus és ben actual i, dels fons europeus per la pandèmia, gràcies al PSOE, les empreses catalanes només en veuran la propaganda.

Les víctimes més anònimes de tots aquests despropòsits, a més, se senten impotents i totalment desprotegides. Com poden denunciar-ho si pot ser la mateixa policia de l’Estat al qual pertanyen que pot estar assetjant-les, espiant-les o fent-los xantatge? I, si se’n surten, qui els pot caure en el judici? Hi ha tants togats que n’estan fins al coll, i no pas de feina! El paper protector de les institucions públiques ha desaparegut del mapa de l’estat del benestar, com ho va fent el respecte als drets fonamentals i aquests facinerosos, ja s’ha vist –i es veu– que són capaços de qualsevol cosa.

Potser els polítics no gosen plantar cara davant tantes evidències perquè tenen por per les seves empreses, famílies, carreres i, qui sap, si per la pròpia vida; els manté immòbils i inútils. L’extrema dreta –la mateixa que governa des de l’ombra tots els poders fàctics– no els tem, ni els veu com una amenaça per als seus objectius; i heus ací una ciutadania en mans d’uns personatges foscos que no han fotut mai brot i que sempre han viscut –i de quina manera!– gràcies als impostos que paga. Sí, fa molta vergonya tenir el mateix DNI que aquesta màfia i veure com van pel món amb el cap ben alt tot fent el ridícul.