Una furgoneta per als llibreters

Cristina i Guillem ja dormen sota cobert i sense ensurts que alterin el seu descans. El mes de maig ens fèiem ressò d’un article publicat a L’Independent de Gràcia sobre aquesta parella de llibreters que paren a prop del metro de Fontana, ella de 34 anys, ell de 68 –va en cadira de rodes– i que no troben una habitació per llogar malgrat disposar d’uns 1.000 euros: pensió contributiva d’ell, ingrés mínim vital d’ella, i l’extra de la venda dels exemplars de segona mà. És impressionant el suport dels veïns i les demandes a serveis socials, però la resposta no ha estat satisfactòria: a ell l’enviaven a un sociosanitari i a ella, a un alberg, separant-los i impedint que tinguessin cura l’un de l’altre com estan fent. Durant mesos s’han aixoplugat dins d’un pàrquing del barri , ella estirada al terra, ell recolzant el cap a la pica del lavabo, amb el temor que els n’acabessin expulsant. Fins que una dona de Tiana filòloga i professora de català ha remogut cel i terra per trobar-los un habitatge i en constatar la inclemència del mercat immobiliari barcelonès –habitacions de pensions senzilles a preus astronòmics– ha optat per comprar una furgoneta de segona mà, prou alta per moure-s’hi a peu dret i amb una rampa perquè en Guillem pugui entrar-hi i sortir-ne, i aquesta és, ara mateix, la llar de la parella, persones que ajuden persones –si poden i volen, és clar–. Admirem els gestos solidaris que expressen el millor de l’ésser humà i a la vegada pensem que les administracions han de prioritzar polítiques efectives per afrontar el drama de l’habitatge, totes a l’una i amb independència del color polític.