Atletes, ascensors i Cuyàs

Ara que tothom parla dels Jocs Olímpics de Barcelona, tots els periodistes que vam passar per la redacció d’El Punt al Maresme no podem deixar de recordar el periodista i amic Manuel Cuyàs. L’any 92, abans de ser director de l’edició del Maresme i d’omplir de perspicàcia durant tants anys la columna de la contraportada i diferents espais d’opinió d’aquest diari, Manuel Cuyàs va ser l’encarregat de programar la filmografia que s’emetia pel canal intern de televisió de la Vila Olímpica. Això, traduït en plata, vol dir que decidia les pel·lícules que miraven els atletes. Posar-se al cap d’atletes de tot el món per oferir-los una programació adequada era una gran responsabilitat. Un dia, Cuyàs va participar en una reunió en una planta molt alta de l’hotel Arts i, sortint de la reunió, puja a l’ascensor i darrere seu hi puja un jove negre molt i molt alt. Fan tot el trajecte fins al vestíbul i quan arriben a baix s’obren les portes, els flaixos de les càmeres els enlluernen i una munió de micròfons avancen cap a ells.

–Però què he fet?–, es pregunta Cuyàs.

–Manel! Vas fer un trajecte en solitari amb el jugador de bàsquet [Michael Jordan] més cotitzat de la història i no li vas dir ni bon dia.

...Estimat Cuyàs!