Quina presó i quin indult?

A efectes de constatar els rius de vergonya que genera l’Estat espanyol, s’haurà de seguir el tractament postsentència als condemnats pel frau dels expedients a Andalusia i comparar-lo amb el dels condemnats del procés. La corrupció socialista de tercera generació (o postfelipista) ha estat més xocant, dura i vergonyosa fins i tot que la segona, en què molts casos eren individuals i xoricers a l’estil de Roldán, aquella posterma d’home que va dirigir la Guàrdia Civil. I fins i tot tan xocant, dura i vergonyosa com la primera corrupció socialista (derivada dels GAL), en què encara fan veure que no hi havia senyor X i obliden els morts quan necessiten embolicar-se amb la bandera de l’homenatge a les víctimes del terrorisme. D’entrada viurem una allau de notícies de primera magnitud durant les 48 hores posteriors al coneixement de la decisió del Suprem de no acceptar recursos i ratificar la resolució (2019) de l’Audiència de Sevilla, i que sosté que Griñán i Chaves eren “plenament conscients de la palmària i patent il·legalitat” del procediment. En les 12 primeres hores s’ha enunciat dia per a la taula (ja veurem els acords), data per al judici oral de Borràs i acord entre partits per aprovar la suspensió de la presidenta per l’article 25.4. La direcció del PSOE andalús va defraudar 680 milions d’euros durant una dècada. Quanta presó compliran? Quan serà l’indult? Què reclamarà el Tribunal de Cuentas? Ho compararem.