Es pot ser més babau

Apostem pel diàleg. Si hem d’escenificar, escenifiquem. Si hem de teatralitzar, teatralitzem. Si hi posem molta galta podem presentar l’opereta d’ahir a Madrid com una taula de negociació, dir que el fet que el govern de l’Estat s’hi assegui representa el reconeixement del conflicte polític, explicar com a acords polítics uns quants brindis al sol escrits en un comunicat de pena i allargar sis mesos més l’òpera bufa citant-nos per a una nova taula i uns nous acords abans de final d’any. Ja ho dic. Galta, molta galta. Segurament tanta com se’n necessita en l’actual conjuntura política. I segurament tanta com se’n necessita per començar a engreixar un nou sí al pressupost del govern més progressista de la història per al 2023. Acceptem pop com a animal de companyia i felicitem ERC, les conselleres Vilagrà i Garriga i els consellers Torrent i Elena per haver-ne sabut exhibir tanta com se’n necessitava. Però no van ser els triomfadors del dia, no. Per a mi, no. A mi em varen desfer qualsevol resistència i em varen enamorar els comuns amb la seva anàlisi i la seva qualificació d’“un gran acord per al país”. Es pot ser més babau? Sí. Encara més. Per això Jéssica Albiach encara s’ha mostrat més satisfeta i contundent. “Catalunya necessitava avançar”, ha dit. Descansi, senyora! I no s’entretinguin a demanar a Europa el català oficial a les institucions, que els tornaran a dir que primer el facin oficial a les espanyoles. No tenen memòria?