A desconnectar!

Arriben les desitjades i anhelades vacances. Dies de descans, on s’acaben les rutines i les obligacions laborals. De sobte ja no cal anar contra rellotge, s’apaivaguen les presses i les pressions laborals s’aturen. I és que podríem pensar que les vacances són sinònim de desconnexió, però dissortadament no sempre és així. Perquè, tot i que sembla obvi, unes vacances on no hem estat capaços de desconnectar acaben sent unes vacances poc profitoses. I és que hi ha gent que, tot i marxar de vacances, no pot evitar veure’s envaïda per pensaments relacionats amb la feina, sobre el que ha quedat pendent, el que caldrà fer quan torni o què passarà aquests dies mentre estigui fora. Això seria un clar exemple del que no és desconnectar.

Perquè desconnectar per a moltes persones no és gens senzill. Al llarg de les nostres vides laborals travessem nombroses situacions que ens generen ansietat i això ens provoca un estrès sostingut en el temps. Moltes persones estan acostumades a normalitzar l’estrès, que es converteix en un company de viatge quotidià. Però això no significa que no generi un impacte important en la nostra salut. Aquest estrès provoca que la nostra ment enviï senyals constants al nostre organisme per mantenir-lo en alerta i per fer front a aquestes situacions d’elevada demanda.

Arriba l’estiu i en moltes ocasions aquesta activació, que podríem definir com d’alta estimulació (en alguns casos, molt elevada), passa de cent a zero en molt poc temps. I això fa que el nostre cervell necessiti un temps per tal d’adaptar-se, perquè si no pot sentir-se desubicat, fins i tot col·lapsat. Per tant, necessitem fer una descompressió progressiva i poder així desconnectar. Perquè no ser capaços de desconnectar pot tenir efectes importants en la nostra salut física i mental.

No deixar descansar la nostra ment pot repercutir negativament en el nostre sistema immunitari i la nostra salut mental. Ens fa més vulnerables a malalties, per exemple, físiques però també problemes de salut mental com l’ansietat, la depressió o fins i tot pot acabar repercutint en una baixa autoestima. Perquè la desconnexió és essencial perquè el cervell realment descansi, es relaxi, així com el nostre organisme. Això ens ajuda a tornar descansats, reparats i més enfortits per encarar un nou curs.

I és que una desconnexió real té importants beneficis. Rebaixa els nivells d’ansietat en el nostre organisme, a nivell mental apaivaga els pensaments negatius i alhora reforça la nostra autoestima. Permet tenir un temps per parar i focalitzar- nos en nosaltres mateixos, escoltar-nos i cuidar-nos. En aquest sentit un cervell descansat també és un cervell més creatiu, un cervell que pot recuperar-se de l’estrès quotidià i que alhora facilita el reequilibri emocional, cosa que fins i tot ens ajuda a sentir-nos amb un major grau de benestar.

És molt positiu realitzar activitats plaents que a més generen la producció d’endorfines i dopamina, cosa que ens genera un nivell elevat de benestar, i alhora promoure la desconnexió digital (ja sigui del telèfon o de les xarxes socials), cosa que també jugarà un paper clau. Ser capaços de concentrar-nos en el nostre dia a dia i desconnectar-nos més del món virtual també farà que la qualitat de les vacances sigui molt major. Per això és també essencial el descans i, és clar, viure i gaudir del meravellós dolce far niente.

Ara tenim la oportunitat de centrar-nos i concentrar-nos en les vacances (aquella atenció plena en el present), sense horaris rígids, esprémer els dies gaudint de la companyia d’aquelles persones amb qui sempre tenim la sensació que ens falta temps. I alhora tenim la possibilitat de gaudir d’espais de calma, soledat i tranquil·litat per poder també estar amb i per nosaltres. Sigui com sigui, són moments per gaudir, disfrutar i desconnectar!!