Apostar pel cinema

Diuen que amb grans de sorra es construeixen muntanyes i el cinema necessita ara més que mai el nostre suport.

Els cinemes Albéniz, que han tancat després de 99 anys de trajectòria i 24 de funcionament com a multisales, han estat protagonistes d’una trista notícia que amaga un rerefons molt preocupant. La història del cinema, que va començar el 28 de desembre del 1895 a París de la mà dels germans Lumière, està fent una travessa ara complicada amb la competència de les plataformes digitals que conviden molts espectadors a no moure’s del sofà de casa. Però anar al cinema va molt més enllà. No és només el contingut que ens trasllada una pantalla sinó la qualitat d’imatge i de so en què podem percebre una història i viure-la de manera més intensa, la socialització i l’experiència única que comporta entrar en una sala i el fet de contribuir a poder mantenir la cultura viva.

Per tot això crec que el cinema Truffaut, que es manté viu al centre de Girona, es mereix un aplaudiment per la qualitat en la tria de les projeccions, pel fet que aporta un plus a l’espectador, per les seves trobades cinematogràfiques i de debat, i per l’esforç que fan el grup de persones que l’impulsen, que batallen dia a dia perquè es mantingui actiu i amb una cartellera atractiva. El Truffaut, un equipament de l’Ajuntament de Girona gestionat pel Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, forma part de les xarxes més importants de cinemes europeus i és un espai de referència per a l’estrena i visualització de pel·lícules amb marcat caràcter d’autor, independents i en versió original. La projecció de films amb subtítols i respectant la llengua pròpia de cada obra suma valor afegit i convida a incrementar la concentració i fer-ne noves lectures.

La primera sessió pública de cinema a Girona es va celebrar el 31 d’agost del 1897 i la ciutat compta amb un museu, el del cinema, que s’ha convertit en un punt turístic molt recomanat. Girona i el cinema van units al nom de Tomàs Mallol, que va reunir una col·lecció única d’uns 20.000 objectes, d’un gran atractiu.

El cinema té el poder quasi màgic de fer-nos viure uns moments transformadors. “Només hi ha una persona que pot decidir què faré. I soc jo mateix” (Ciutadà Kane, 1941). La decisió de mantenir viu el cinema és a les nostres mans.