El voraviu
Empat estil CUP a TV3
No sabem ni sabrem qui concursava ni quins projectes presentaven
Rosa Romà, presidenta de la Corpo, va comparèixer divendres a la comissió de control després dels nomenaments, dilluns, dels nous directors: Sigfrid Gras i Jordi Borda. Assegura que anem a una “refundació” i que no és una opció “continuista”. Dòmino! Són els provisionals des de l’abril però no és continuïtat. És l’“opció pel talent intern” (diuen) l’aposta que ha resolt el concurs (diuen). Perquè no en sabem res, del concurs. Vivim i engargallem ficcions, però com el concurs “públic i obert” poques. Gairebé cap. És de la categoria de l’empat de la CUP. No sabem ni sabrem qui eren els altres concursants ni quins projectes hi presentaven. S’havien donat de temps fins al setembre i l’han enllestit abans d’acabar el juliol, diligència de la qual no es coneix cap més cas en la història de les administracions públiques! Potser perquè els projectes no havien de superar vint folis i així no els ha engargussat la paperassa. Síntesi, concisió i concreció són bàsiques en periodisme, però ara que despolititzen la graella i aposten per l’entreteniment podien haver deixat màniga ampla perquè en el projecte poguéssim llegir quant ens costarà la festa, que continuarem pagant. No s’ha de tocar el personal (diuen). S’ha de recuperar el lideratge tecnològic fent la inversió que no s’ha fet en deu anys (diuen). Ha d’haver-hi pressupost (diuen) per ser motor de la producció audiovisual. Miracles a Lourdes o paga que és gata!, que diria l’àvia Neus.
