‘En una illa tranquil·la al sud’

Des de fa uns anys, cada Nadal circula una escena d’En una illa tranquil·la al sud (Delmer Daves, 1959) en què una dona (Constance Ford) clava una bufetada a la filla (Sandra Dee) que fa que la noia ensopegui i caigui amb l’arbre de Nadal: “Merry Christmas, Mommy!”. Un arbre de Nadal, amb les seves boletes, en un film que el títol original (A Summer Place) anuncia que transcorre en un lloc d’estiu? No ha d’estranyar: no el celebren arreu, però a l’hemisferi sud Nadal és a l’estiu. En tot cas, no sé si l’illa d’aquest melodrama és a l’hemisferi sud. Més aviat diria que és un lloc amb un clima tropical que fa que sempre sigui estiu. Com en el cas d’En la calor de la nit i El gendarme de Saint-Tropez, també la vaig veure dos cops, quan era petita, al cine Amèrica (com si ens convidessin a somiar) de Castellfollit de la Roca. Però aquesta pel·lícula, tot i buscar-la, no l’he pogut tornar a veure. Així que només en tinc un record vague. Veig els joves Troy Donahue i Sandra Dee (no se’ls considerava els pitjors actors del món?) vivint a la platja un enamorament en contra dels pares i mares respectius, sobretot per part d’aquells (l’esmentada Constance Ford i Arthur Kennedy, actors temperamentals) que veuen com les seves parelles (l’insuls Richard Egan i Dorothy McGuire, d’una bellesa molt interessant) reviuen la passió viscuda i estroncada més de vint any enrere a l’illa. Una altra cosa. Si ahir comentava que la cançó Douliou-douliou Saint-Tropez em persegueix des de la infantesa, em passa el mateix amb el tema principal, tan romàntic, de la banda sonora (Max Steiner) d’En una illa tranquil·la al sud. Demà: Niàgara (Henry Hathaway, 1953).