El temps que queda

La Marta Buchaca ens posa deures. La directora i dramaturga ens dona un full perquè l’anem omplint amb les coses que vulguem fer abans de morir. És el que va complint el protagonista de la seva nova comèdia, Quant temps em queda?, estrenada al Goya dins del Grec i que va allargant temporada, com d’altres espectacles teatrals del festival. De fet l’exitosa comèdia va guanyant dies al calendari mentre que a Lluís Villanueva, o al Pere, se li acaben les hores de vida segons una predicció científica de la seva dona, l’Àngels, que interpreta Marta Bayarri. David Vert és Lluís, el millor amic de la parella, i Betsy Túrnez, Maria, germana de l’Àngels i exparella de Lluís, i les portes i els sofàs emmarquen l’eficàcia del joc i del sac de rialles sobre una qüestió transcendental com la mort, i també l’amor.

L’objectiu que els que quedin siguin feliços i mirar de fer tot allò que no s’ha fet en vida, que és encomiable, hauria de ser la nostra màxima sense la pressió que se’ns acaba la vida, i ajuda a fer-nos pensar, per bé que Marta Buchaca confessa que ho vol fer sense la profunditat d’un Heràclit o d’un Benjamin. Hem vingut a riure, i la rialla també pot ser eina reflexiva des d’una proposta que tots ens hem fet alguna vegada. Què faria si em toqués la grossa? Què faria si em quedessin trenta dies de vida? D’aquestes hipòtesis de situacions extremes, la segona és més crua. Penso en una mort anunciada: la de l’Arcadi Oliveras, que sabent que li quedaven setmanes va anar rebent l’adeu i el reconeixement dels seus amics i de les entitats on havia treballat, des del pacifisme, la justícia social, la fe, la universitat, o les finances ètiques. És inevitable experimentar una sensació de vertigen en casos com aquest. Per això la comèdia, encara que arrenqui amb els mateixos condicionants temporals, permet un plantejament més lúdic, que n’amaga un altre, segons Buchaca: estic vivint la vida que vull viure? És clar que el full amb les coses pendents de fer abans de morir ens queda curt!