El pare Damià a Molokai

José Luis Rodríguez Zapatero va viatjar a la colònia dilluns a la nit. Al·leluia! En la visita a la nova rotativa de La Vanguardia el padrecito va anunciar una bona notícia. Més al·leluia! Davant una enorme representació de la societat que abans en deien civil i que podria acabar perdent la primera síl·laba, tal com van les coses, Zapatero va proclamar que Ricardo Bofill serà l’encarregat de dissenyar el nou satèl·lit de l’aeroport del Prat –com si tot ell no fos un satèl·lit– i la remodelació de la terminal 1, seccions A, B i C. Si en vols més, para el cabàs. Quanta magnanimitat! Gràcies, senyor. Els nostres arquitectes haurien d’enramar els carrers al vostre pas.

Zapatero, com el pare Damià a Molokai, es va barrejar amb els indígenes empestats per fer-los saber que entre ells hi ha també algun geni educat en els valors de la metròpoli. La gentada va picar de mans, de peus i d’ànima, després de constatar que el president de la metròpoli repartia caramels i mirallets a la colònia. L’endemà –és a dir, ahir–, la realitat es va imposar. I la realitat és que el gran Zapatero, una vegada més, ens ha deixat l’aparador i ell s’ha quedat el magatzem. I el gènere.

El govern victoriós que representa –a través d’AENA, el seu braç armat aeroportuari– ha decidit que la terminal Sud és cosa d’Iberia, perquè Iberia és Espanya. La mateixa companyia que va decidir replegar-se cap a Madrid i convertir el Prat en una fireta ara ha estat gratificada amb la perla de la Corona. Nosaltres hi posem els arquitectes, i ells, el morro. Si la Generalitat havia de ser “determinant” en el consorci que ha de governar el principal aeroport del país, ara ha determinat callar i acceptar el que convé als nostres amos. La tribu, agraïda, a partir d’ara farà escala a Madrid per viatjar a Reus o Girona.