I la guanyadora és... Iberia!

Com era fàcilment de preveure, la decisió final d’AENA pel que fa a l’adjudicació de la T-Sud ha afavorit de manera descarada la companyia Iberia. El gestor aeroportuari ha intentat treure ferro a la seva opció i ha distribuït l’espai salomònicament considerant la quota de mercat que correspon a cada companyia. L’aliança Oneworld –en la qual hi ha Iberia– n’ocupa el 36 per cent al Prat, i l’altra gran beneficiada en la distribució, Star Alliance –on s’integren Spanair, Lufthansa i TAP–, el 21 per cent. Des d’aquesta consideració es pot interpretar que AENA s’ha limitat a respectar les proporcions que determina el mercat. Però acceptar l’actual presència de les companyies al Prat i sacralitzar-la afavorint les més poderoses significa també no voler modificar els actuals mecanismes que l’han convertit en un aeroport subsidiari bàsicament de Barajas.

L’estratègia i l’actuació d’AENA no havien estat fins ara innocents. L’empresa pública havia afavorit estratègicament Iberia, que fa temps va decidir traslladar el centre logístic a Madrid i convertir el Prat en una plataforma de les seves filials que operen com a low costs. La distribució de la T-Sud ha perjudicat Skt Team, la companyia que ha desplegat fins ara més vols intercontinentals al Prat, tot i que la seva quota de mercat només representa el 15 per cent de l’aeroport.

Les propostes de Oneworld i de Star Alliance no han concretat quants ni quins seran els vols intercontinentals que operaran a la nova terminal. Com que la seva oferta ha estat premiada sense aquest requisit, no cal dir que no hi ha cap garantia perquè el Prat ampliï el seu servei en aquest àmbit i encara menys que es pugui convertir en el hub que reclamaven les organitzacions empresarials catalanes.

Ahir només el PSC va aplaudir la decisió d’AENA. Tant CiU com ERC van criticar una opció que, al seu parer, consolidarà el Prat com “un aeroport subsidiari, subministrador de passatgers de Barajas”. L’adjudicació de la T-Sud evidencia, una vegada més, la necessitat que el Prat canviï de gestor. Que sigui dirigit per algú que no “consulti” els agents socials catalans, sinó que, des d’aquest país, hi tingui realment un paper “determinant”.