Quan el periodista recula...

La teoria de l’agenda setting manté que els mitjans de comunicació tenen una gran influència a l’hora de determinar quins són els temes que realment importen a la gent. Per bé o per mal ho vam veure amb la pandèmia. Les redaccions dels mitjans de comunicació trien, cada dia, entre moltes històries, allò que pot ser interessant per al seu lector o espectador. I rebutgen temes que consideren menors, o que pensen que no els faran vendre diaris o minuts de televisió o internet. I és, a través del filtre (important i necessari) dels mitjans de comunicació, que la realitat arriba a les nostres vides. I és cert que el periodista exerceix una gran responsabilitat en el moment que escull o descarta una història.

Els polítics coneixen molt bé la teoria de l’agenda setting i saben que controlar aquesta agenda és assegurar-se un lloc als mitjans. La lluita real entre els polítics i els periodistes ha estat, històricament, pel control de l’agenda, tot i que últimament prolifera el periodista que ha dimitit d’aquesta responsabilitat i alguns polítics se n’aprofiten, sense ni adonar-se’n que posen en crisi el sistema d’informació. Quan el periodista recula, perdem un filtre important i necessari. Han de tenir aquest poder aquells que, per definició, responen a interessos partidistes? No.