Petard. Protagonista de la nit

Que tu siguis el rei en un poble de pets no és cap contradicció. Durant l’any t’amagues, fas veure que la discreció et venç i el teu nom queda reservat a les persones sense gràcia en el físic o en la conducta. Però, a mesura que s’acosta la revetlla de Sant Joan, irromps amb un enorme ventall de modalitats i et fas senyor de l’acústica. D’entrada, et presentes amb la varietat més incordiant de totes, la del petard matiner, que fa saltar tothom del llit i genera no pocs renecs. Després anuncies el pas de les hores, de la mà dels més joves, fins a desembocar en les traques del vespre.

Llàstima que fa anys prohibissin els mistos Garibaldi, perquè alliberaven no poques pàtries infantils. Bé, tant és. De cop i volta, a la ratlla de la mitjanit, et converteixes en el protagonista absolut i en senyor dels nostres timpans. En una festa de volum i de foc, desmenteixes el tòpic que els catalans som gent de poc soroll, i, encara que sigui per unes hores, ens agermanes amb els nostres veïns valencians, essent l’única mostra de pancatalanisme que mai no serà rebutjada al sud de l’Ebre.

De Salses a Guardamar, provoques una cadena de bombes que ens uneix. La nit del solstici és la més decibèlica per a aquells que vivim al voltant d’un mateix idioma, tot i les llufes inevitables que qualsevol celebració ha de suportar. Ves a saber, potser per això, a causa del teu regnat esclatant, van fer que la nit del 23 de juny fos la més curta de l’any.