La sorpresa

Si no hagués estat per l’amic Joan-Lluís Lluís, mai no hauria descobert la llibreria Papyrus, mig amagada al costat de la piscina municipal del poble de Celrà (prop de Girona). Ja feia un cert temps que me n’havia parlat, però jo sempre donava per descomptat que seria com qualsevol llibreria d’ocasió de les desenes que hi ha arreu de Catalunya i, a més, ja tenia prou llibres per llegir. Però un dia va insistir força més que abans a portar-m’hi, i vaig intuir que si ho feia la Papyrus devia tenir quelcom realment especial. I en efecte, en entrar a la nau industrial que l’alberga, el local em va sorprendre tant que vaig deixar de respirar durant una estoneta segurament poc aconsellable: es tractava d’un espai immens, farcit de llibres des del terra fins al sostre, amb algunes butaques col·locades als passadissos entre les estanteries perquè els clients poguessin fullejar algun títol o bé llegir els dels llibres que estan arran de terra sense haver de fer acrobàcies. La meitat de l’espai està dedicada a obres de ficció en català i castellà (en proporcions lingüístiques més o menys iguals), però també hi ha seccions sobre la història, la ciència, la geografia, etc., a més d’un racó infantil i una bona selecció de llibres en anglès, francès, alemany, italià...

El preu de cada llibre, tingui el gruix que tingui, és de dos euros (Em vaig quedar un clàssic del Cormac McCarthy i una novel·la dels anys 50, redescoberta fa poc, tots dos en anglès, i l’autobiografia, llargament buscada, de Wladyslaw Szpilman, el pianista de Varsòvia, traduïda al català). A més a més, a la Papyrus fan clubs de lectura literals: és a dir, lectures en grup i en veu alta de l’Odissea, la Ilíada, la Divina Comèdia... En fi, tot plegat ha estat com un tresor descobert per l’atzar. Bé, per l’atzar, no: pel Joan-Lluís. M’aprofito de l’última frase d’aquest article, doncs, per donar-li’n les gràcies.