Llach, atacat per pensar. Vergonya

Lluís Llach penja a Twitter una imatge en què es veu una parella a la platja. Ell amb banyador i ella tapada de cap a peus. L’activista i cantant acompanya la fotografia amb dues paraules: “Fa pensar.” A partir d’aquí, es desferma la tempesta. Li diuen de tot i coses gens boniques, com ara “racista”. Lluís Llach acusat de racista! De veritat que n’hi ha que han perdut ben bé el senderi. El cantant, en una aclaridora entrevista a Vilaweb diu que no és pas això el que més li ha dolgut dels atacs rebuts, que ell fa autocrítica cada dia i que tot plegat l’ha fet pensar molt. Llach és molt bona gent, perquè acusar de racista algú compromès i solidari com ell, amb una trajectòria impecable, és molt gros, venint els atacs, a més, del bàndol independentista.

A mi sí que m’ha fet emprenyar i molt que l’hi hagin dit racista a Llach i que l’hagin blasmat per intentar que la gent reflexioni a partir d’una foto. A aquests nivells hem rebaixat la política? Ja no podem ni posar en qüestió determinades actituds de determinades religions? Obrir un debat sobre un tema cabal, com és la repressió i la marginació de la dona per motius religiosos?

Com recorda Llach, escenes com la de la fotografia les podem veure cada dia a l’estiu a l’Estartit i a la majoria de platges catalanes. I a mi em fa pensar, i molt, veure com els homes i les criatures es banyen i les dones i les noies resten tapades sota el para-sol. Em fa pensar, i tot seguit arribo a la conclusió que allò és molt lleig, injust, cruel, bèstia, anacrònic i que només respon a una visió patriarcal i masclista de la religió. Una visió que no encaixa, ni pot encaixar de cap manera amb la moral cívica de la nostra societat, que fa anys que va guanyar la batalla a la religió opressora. Pregunteu, sinó, què pensen de vels, hijabs i burques a qualsevol feminista de qualsevol país àrab. Els odien.