Ser-hi

L’altre dia a  l’aniversari d’un amic vaig tastar la  xocolata d’una empresa amb vocació social que es  diu Xócala. Amb els seus productes, i des de 2016, endolceix en la mesura del que sigui possible la feina de l’associació Hi Som, de Cardedeu, que sovint és dura i feixuga. L’associació va néixer ara fa vuit anys fruit de la constatació d’una necessitat. I té l’objectiu no gens fàcil de fomentar la inclusió de persones amb diverses capacitats o amb risc d’exclusió i facilitar la seva integració laboral i social. Treballa perquè les persones més vulnerables trobin el seu lloc dins de la societat. Perquè allò que els passa als seus fills no ho hagin de patir ni ells ni altres persones que es  troben desemparades i desateses, per les administracions. Ben mirat, lluiten per un dret fonamental. Una lluita que ja comença al primer estadi de la socialització, a l’escola. A les aules hi ha una gran diversitat i hi ha alumnes amb més o menys capacitats, amb diverses necessitats. Però això no vol pas dir que no en tinguin unes altres, d’habilitats. La diversitat enriqueix el grup, afavoreix la interdependència i la cohesió social. L’educació inclusiva ofereix a tots els nens i nenes, sense distinció de capacitat, de raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de continuar sent membres de les aules regulars i d’aprendre dels seus companys –i amb ells– a l’aula. S’entén la diversitat com un actiu valuós, no com un problema. Són persones amb una discapacitat, però tenen unes habilitats diferents. Cal ajudar-los a potenciar-les. Només així  a través de l’educació i de donar-los les competències que les seves respectives necessitats requereixen podrem aconseguir, com a societat, formar persones. Persones lliures que després puguin treballar sense dependre de res ni de ningú. I per això, com que l’administració no hi és i no se n’ocupa, a Cardedeu hi ha una associació que sí que hi són.