França

Aprofitant l’excel·lent expressió que encapçala la secció podem confirmar que els francesos amb que manen fa temps que avisen els catalans (els seus i els nostres) rester calme. Tenim el MidCat, per exemple. En l’excel·lent article d’ahir de Vicenç Batalla des de París ja ens adverteix que aquest gasoducte dels Pirineus aturat a Hostalric i que hauria de creuar França per anar cap a Alemanya ens el podem pintar a l’oli, tot i que la propaganda oficial catalana i espanyola ens vol convèncer del contrari. Hauria de ser, ens diuen, la gran solució contra la crisi energètica. Podem riure o plorar, això va al gust de cadascú.

No és el primer cop que la república més jacobina del món mundial pensa que som una broma de mal gust enmig de dos estats com cal. Recordem que el projecte del TAV entre Perpinyà i Montpeller, que forma part del somiat corredor mediterrani, està aturat com a mínim fins al 2030 i amb aquestes crisis d’ara ja podem comptar que anirà per més llarg. Calma, doncs, en el front del nord. Napoleó va voler quedar-se Catalunya per a ell mateix quan va posar el seu germà al tron espanyol, però el valor de mercat de Catalunya ha caigut en picat en els salons de París.

No només el sector econòmic del Principat, ja maltractat per Madrid, es ressent del menysteniment francès en projectes de gran envergadura. La Catalunya del Nord, allunyada del centre de poder, està caient en mans de l’extrema dreta també per la manca d’inversions. Només cal passejar pels pobles per adonar-se’n.

Per al catalanisme del nord l’elecció de Jean Castex com a primer ministre va ser una alenada d’esperança, però ara mateix el tauler polític, després de les legislatives del juny, és un polvorí en què el nacionalisme radial francès està més fort que mai. Catalunya rodejada, tal com sona.