Venen municipals: ordre

A dues setmanes de l’inici del curs escolar hi ha coses que ja s’han de començar a tenir una mica preparades. En l’àmbit institucional, per exemple, cal una certa planificació del curs polític que comença amb la Diada i s’acaba el juliol del 23. Combatre la inflació i trobar solucions a la crisi energètica sembla que seran els dos grans reptes. Pel primer, Catalunya no té ni instruments, ni recursos ni prou sobirania política per lluitar-hi d’una manera eficient. Pel segon, Catalunya ho té tot, però inexplicablement amb prou feines s’està avançant en el desenvolupament d’energies renovables que ens permetrien gaudir de sobirania energètica i contribuiríem a la descarbonització del planeta. Més enllà dels aspectes generals, l’independentisme també té a l’agenda la Diada –que se celebrarà lluny de l’ebullició dels dies del procés i també de les justificacions que permetia fer la covid-19– i el cinquè aniversari del Primer d’Octubre, data prou assenyalada per definir quin rang se li atorga i quin significat se li dona. Tot i que fa més de tres segles que discutim si l’Onze de Setembre commemorem una derrota, que no ens vam rendir, o que l’endemà vam tornar a aixecar la persiana… I per sobre de tot, aquest curs polític ve marcat perquè és un curs d’eleccions municipals. Previstes per al maig de 2023, a l’Estat espanyol aquestes eleccions seran l’avantsala de les generals, que s’han de celebrar al cap de mig any mal comptat. A Catalunya poden ser clau per la continuïtat del govern o per una convocatòria avançada de les eleccions al Parlament, encara que públicament tothom ho negui. És a dir, tenen una gran importància: els partits se la juguen. I les municipals volen ordre. Els partits han de configurar prop d’un miler de candidatures, amb gent que s’hi vulgui comprometre i que, si pot ser, sigui votable pels seus veïns. És el procés polític més pragmàtic, el menys ideològic. I el que ajudarà a resoldre altres enigmes d’aquest curs polític.