Setembre, via àmplia

Des que estem amb vies amples tot se’ns estreny. Hem anat de l’amnistia a la desjudicialització, que no sabem què vol dir. Ho varen formular amb repics de campanes, però no han tingut temps per desenvolupar-ho. El concepte, i prou. Desjudicialitzar. No són temps per a l’amnistia. Hem anat de la reforma del delicte de sedició al Codi Penal, que deien que ja tenia preparada l’exministre Campo, a la reforma “quan hi hagi majoria suficient” de Sánchez, o a la reforma “sense presses, amb la tranquil·litat que requereixen aquests processos” de Robles. Hem anat d’una majoria independentista del 52% en l’aritmètica parlamentària a un trossejament per l’hegemonia política de no sabem quants actors. Hem anat d’una acció conjuntada de la societat civil a que si tenim sort l’ANC i Òmnium es facin una foto de costat a llocs com Prada, per posar un exemple. Com els crancs, diria l’àvia Neus, des que estem amb vies amples. Enrere. Ara el president Aragonès anuncia que en el debat de política general, la darrera setmana de setembre, formularan “una proposta àmplia” per l’autodeterminació mes enllà de l’independentisme. Si la via ampla ens ha portat a corriols tan estrets, què hem d’esperar al setembre? Segons Aragonès “és l’hora d’una proposta inclusiva de solució del conflicte polític i que permeti que la ciutadania de Catalunya sigui tractada com a major d’edat.” No fotis! Fins aquell dia som canalla?