Hipra

Calma. No patiu. No soc negacionista. Us escriu un servidor favorable a la vacunació no només per a la covid sinó per a totes les altres malalties que puguin amenaçar-nos. Vaig lliurar el meu braç dret a les dues dosis de Moderna que van protegir-me, com a tants d’altres, dels efectes més nocius del coronavirus, sobretot per aquells que ja no vivim en plena joventut física tot i que mentalment em considero un juvenil.

Ara arriben els cants de sirena de la vacuna “catalana”, la que Hipra, multinacional d’Amer, vendrà a tot el món. Vade retro. Aquesta gent feien fins fa quatre dies vacunes i medicaments per a tota la fauna (animal) que us pugueu imaginar. És evident que l’experimentació precisament amb animals ha estat un factor determinant en l’evolució i la investigació en la medecina des dels temps d’Hipòcrates. Ara bé, si puc triar (puc?) prefereixo que em punxin una vacuna d’Oxford abans que una variant més recent, per molt catalana que sigui. Quan penso en Hipra el primer que em ve al cap són cavalls i barrets sumptuosos a Ascott.

La covid, això sí, ha estat una palanca, ara que la paraula està tan de moda, formidable per a la multinacional catalana. Només cal observar la petita metròpoli que estan aixecant en un temps rècord a Aiguaviva. És un èxit sanitari però també econòmic d’una companyia que sempre ha tingut una política comunicativa que ha tendit a la foscor. Allò tan nostrat que ens fa vergonya dir que guanyem molts diners, ja sigui per temor al que diran o a Hisenda. Ningú ho vol dir, però Amer també és el poble de Puigdemont.

La promoció de la primera vacuna humana de la companyia amb tota la maquinària del govern i l’aparell mediàtic de Madrid parlant de descobriment “espanyol” i del conseller Argimon qualificant l’invent de “català” és, també s’ha de dir, la penúltima escenificació del país en què vivim.