I la CUP, que la dorm?

Cap geperut es veu el gep, solia sentenciar l’àvia Neus. Resulta molt constatable que tenia tota la raó del món si observes la realitat del dia a dia de la nostra classe política. Fixeu-vos en el cas de la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, que ha acusat el govern “d’adormir” el conflicte polític amb la taula de diàleg. Subscric totalment la tesi, i és un fet empíric que l’efectivitat del somnífer és de reconeguda solvència. Però resultaria una sobrevaloració fora mida acceptar que són els seus efectes (els de la taula de diàleg) el que genera l’endormiscament de la CUP, que mai n’ha pres, de taula de diàleg, si és que estem ben informats de les activitats de la CUP. Què és el que els endormisca, doncs? És un misteri del qual no serà senzill treure’n l’entrellat. Com tampoc no és senzill treure l’entrellat de les particularitats que presenta l’exili de l’exdiputada Anna Gabriel amb presentació a Madrid i retorn a Suïssa inclosos. Què és el que els ha temperat? Els lideratges compartits, que distorsionen missatges? La rotació dels càrrecs institucionals, que genera discontinuïtats? Les pugnes internes entre les diferents formacions, que fan variar estratègies? Què manté els cupaires tant o més adormits que als altres? Cert és que van anar a la idea al començament de la legislatura i que van arribar a acords amb ERC abans que Junts, però què se n’ha fet, d’aquells acords? On som? Sembla que tots fent migdiada!