A la tres
L’anormalitat d’un altre curs
“Aquell argument que el castellà és perseguit cau per la seva pròpia inconsistència
Set dies. Això és el que falta perquè comenci el curs escolar. Un curs que en teoria hauria de tornar a la normalitat després de dos anys de restriccions pandèmiques. Però, de normal, no en serà gens. De normal no és ni l’inici, que s’avança al 5 de setembre. Però això, que només hauria de ser un canvi de data, deriva en una anormalitat esfereïdora. No pot ser normal que el 31 d’agost encara s’estiguin fent nomenaments per cobrir algunes places de docents. De quina manera han de treballar els equips directius si no saben amb qui compten? D’acord que el gruix de les adjudicacions de les places està fet i que es tracta de vacants i substitucions. Però deuen ser importants, si es deixen per fer a tan sols cinc dies de començar el curs. També encara hi ha massa dubtes de com es resolen les hores lectives de la tarda i quin paper hi ha de jugar cadascun dels implicats. Dubtes i incògnites que fan que les garanties siguin insuficients.
Tampoc és normal que una setmana abans de començar les classes ni el Departament ni els sindicats hagin avançat res en les negociacions. Han passat més de dos mesos des del final de l’anterior període lectiu. I sí. Hi ha hagut vacances pel mig. Però, quan es tracta d’un assumpte tan capital com és l’educació dels infants i els joves, potser es podrien haver aixecat algun dia de festa, que és el que fem la resta de mortals. Això sí: per fer palesa aquesta anormalitat, només de començar ja hi ha convocades mobilitzacions i dies de vaga. Sincerament, i amb totes les simpaties per a tothom, sembla que t’acollonin.
Un tema a banda és el català i la manipulació que vindrà darrere per part dels de sempre. Vox, el PP i Ciutadans no en deixaran passar ni una per atacar la llengua, miops com són de no veure que com més llengües coneix una persona més rica és culturalment. Perquè aquell argument que el castellà és perseguit cau per la seva pròpia inconsistència. Només cal passejar per qualsevol pati per adonar-te que nanos que a casa seva parlen català al pati ho fan en castellà.
