El fitxador d’en Cuní

Deia l’àvia Neus que les muntanyes no es troben però els homes sí. Podeu estar convençuts que la vigència del principi és universal, que la dita té la seva accepció a tots els racons del món i que no falla mai. En un país tan petit com el nostre, encara menys. Vaig trobar José Manuel Pérez Tornero a finals dels setanta a la Facultat de Ciències de la Informació, on no va tenir cap escrúpol per donar pel sac a un grapat d’estudiants en un foc creuat de semiòtics per una guerra de poder entre semiòtics que no entenien ni els semiòtics. Alguns encara tenim aquella assignatura pendent i l’expedient traslladat a la Universitat del País Basc, on hi fa una becaina de per vida. Passats els anys, amb molts de serveis prestats a l’esquena, premiat, llorejat, distingit i promocionat, trobo José Manuel Pérez Tornero, que des de la presidència de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola continua donant pel sac. Per la raó que sigui, havia de col·locar Josep Cuní, que sempre hi ha raons per col·locar algú com Josep Cuní, i com que la presidència li dona dret a fer-ho sense encomanar-se a Déu ni al diable, ho fa. El consell d’informatius de RNE ha posat el crit al cel perquè troba injustificable el fitxatge per “imposar un responsable editorial sense tenir en compte l’opinió dels directius ni dels treballadors de la ràdio” i també pel petit detall que obliguen a jubilar-se als que han complert els 65 anys i fitxen Josep Cuní, que ja en té 68.